martes, 18 de diciembre de 2018
martes, 4 de diciembre de 2018
jueves, 8 de noviembre de 2018
Audacity: Mashup
A l'última fase del Audacity, he sigut capaç de fer un mashup entre Bangarang i never gonna give you up
jueves, 25 de octubre de 2018
Audacity: DJ
S'hem fet Dj's per un dia i hem mesclat unes quantes cançons amb les foses d'entrada i eixida
jueves, 18 de octubre de 2018
Audacity. Efectes (2)
També he modificat la meua veu per a fer el esto es todo amigos de looney tunes
Audacity. Efectes (1)
Al dia de hui, hem posat efectes al Audacity, i he doblat la veu del Darth Vader.
martes, 16 de octubre de 2018
Audacity: Addició de audio
A aquesta sessiò, he fet una versio del llibre de la selva, amb uns quants F que he anyadit
jueves, 11 de octubre de 2018
Audacity: Retallada de àudio
En la primera sessiò de Audacity, hem aprés a retallar àudio i a exportarlo a mp3 per exemple. Ací vos deixe un exemple que acabe de fer amb un audio de Homer Simpson.
martes, 2 de octubre de 2018
La IA
Automòbils que es manegen per si sols. Algorismes que generen plans d'estudis individuals. Programes
que intueixen els nostres gustos per a suggerir-nos llibres, sèries o
pel·lícules: la intel·ligència artificial ja és part de les nostres
vides. Però què ens espera en el futur?
Per delinear aquestes perspectives, convoquem a 40 experts per contribuir al nou estudi del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), Algoritmolandia: Intel·ligència Artificial per a una Integració Predictiva i Inclusiva d'Amèrica Llatina. El nostre missatge és clar: els Governs de la nostra regió han d'estar més ben preparats per l'enorme onada de canvi que es ve.
La intel·ligència artificial (IA) no és una tecnologia més. És un nou factor de producció, un híbrid de capital i treball, amb la capacitat d'elevar la taxa de creixement del PIB regional en un 25% en la propera dècada. Les economies desenvolupades es beneficiaran més encara. Per no quedar endarrerits de la competència global haurem de fer inversions estratègiques.
Com fer-ho? Navegant amb un rumb precís. Països de diferent grandària i grau de desenvolupament recentment han llançat Plans Nacionals Estratègics d'Intel·ligència Artificial. Japó, amb aplicacions per a l'economia de la cura. Xina, en medi ambient i energia. Índia, en telecomunicacions 5G. Aquests són alguns dels membres d'un club que té als Estats Units, Canadà i França entre els seus pioners, i a Kenya i Emirats Àrabs entre els seus socis més recents.
Amèrica Llatina hauria d'utilitzar la intel·ligència artificial per integrar-se millor a la resta del món, dinamitzant les negociacions comercials i repensant la tradicional infraestructura com una info-estructura cognitiva, on l'acer té tanta importància com les dades. Això implica crear corredors logístics intel·ligents a partir d'un flux àgil d'informació en temps real, potenciat per finestretes úniques de comerç interoperables, amb mesures de facilitació del comerç de béns i serveis.
Gairebé tres quarts de l'impacte de l'automatització en l'ocupació es produiran dins del mateix lloc de treball, reduint el temps dedicat a tasques repetitives
Aquesta estratègia d'inserció ha d'anar de la mà amb la creació d'una força laboral amb intel·ligència augmentada, on la IA elevi els límits de les capacitats tradicionals i treballi per augmentar les habilitats de les persones, no per substituir-les. Potser aquí resideixi la major urgència per construir fulls de ruta capaços d'aclarir temors davant d'aquest canvi tecnològic exponencial. Perquè el risc d'automatització de l'ocupació és de 39% a la nostra regió, segons una nova mètrica presentada en Algoritmolandia. És una dada que ens convida a afrontar els reptes amb un criteri humanista.
Gairebé tres quarts de l'impacte de l'automatització en l'ocupació es produiran dins del mateix lloc de treball, reduint el temps dedicat a tasques repetitives per donar-li més espai a la interacció social i la creativitat. Els nous treballadors digitals necessitaran reentrenarse, absorbir nous coneixements durant les seves carreres i atendre la creixent importància de les habilitats toves com la capacitat per resoldre conflictes o per treballar en equip.
Una IA per al benestar pot ser inclusiva socialment, tenir un impacte granular en la vida dels ciutadans en millorar l'accés i la qualitat dels serveis de salut, educació i seguretat. No és ciència ficció. Ja està passant en països que utilitzen IA amb 96% de precisió en el diagnòstic de malalties a partir de reconeixement d'imatges, en cirurgia robòtica, en educació personalitzada, en una justícia més eficient, amb capacitat de resoldre expedients en només 20 segons. Poden sorgir així millors governs, estats 4.0 que operin com xarxes neuronals, mesurant l'impacte de les seves polítiques de manera més precisa i construint major transparència i una millor distribució dels dividends digitals.
En aquesta tasca, no han de descuidar els riscos ètics, que ja van ser advertits per més de 12.000 científics i experts mundials en cinc manifestos que criden l'atenció sobre els perills (privacitat, seguretat nacional, manipulació) i sentin les bases perquè la IA no accentuï les desigualtats. Es tracta que els algoritmes puguin resultar escrutables en les seves maneres de construcció, i no constituir-se en críptiques caixes negres que reprodueixen prejudicis.
De la mà d'aliances publicoprivades, de la comunitat científica i de la societat civil, Amèrica Llatina necessita incorporar-se a la conversa sobre la governança global de la IA. Necessita un horitzó estratègic. El desafiament és possible, és clar, a partir d'un humanisme tecnològic que posi a les persones com a nucli dels esforços. Algoritmolandia requereix construir no només capacitats de predicció, sinó de previsibilitat: crear un contracte social digital per a la inclusió. Perquè una integració intel·ligent és molt més que una simple combinació d'algoritmes.
Per delinear aquestes perspectives, convoquem a 40 experts per contribuir al nou estudi del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), Algoritmolandia: Intel·ligència Artificial per a una Integració Predictiva i Inclusiva d'Amèrica Llatina. El nostre missatge és clar: els Governs de la nostra regió han d'estar més ben preparats per l'enorme onada de canvi que es ve.
La intel·ligència artificial (IA) no és una tecnologia més. És un nou factor de producció, un híbrid de capital i treball, amb la capacitat d'elevar la taxa de creixement del PIB regional en un 25% en la propera dècada. Les economies desenvolupades es beneficiaran més encara. Per no quedar endarrerits de la competència global haurem de fer inversions estratègiques.
Com fer-ho? Navegant amb un rumb precís. Països de diferent grandària i grau de desenvolupament recentment han llançat Plans Nacionals Estratègics d'Intel·ligència Artificial. Japó, amb aplicacions per a l'economia de la cura. Xina, en medi ambient i energia. Índia, en telecomunicacions 5G. Aquests són alguns dels membres d'un club que té als Estats Units, Canadà i França entre els seus pioners, i a Kenya i Emirats Àrabs entre els seus socis més recents.
Amèrica Llatina hauria d'utilitzar la intel·ligència artificial per integrar-se millor a la resta del món, dinamitzant les negociacions comercials i repensant la tradicional infraestructura com una info-estructura cognitiva, on l'acer té tanta importància com les dades. Això implica crear corredors logístics intel·ligents a partir d'un flux àgil d'informació en temps real, potenciat per finestretes úniques de comerç interoperables, amb mesures de facilitació del comerç de béns i serveis.
Gairebé tres quarts de l'impacte de l'automatització en l'ocupació es produiran dins del mateix lloc de treball, reduint el temps dedicat a tasques repetitives
Aquesta estratègia d'inserció ha d'anar de la mà amb la creació d'una força laboral amb intel·ligència augmentada, on la IA elevi els límits de les capacitats tradicionals i treballi per augmentar les habilitats de les persones, no per substituir-les. Potser aquí resideixi la major urgència per construir fulls de ruta capaços d'aclarir temors davant d'aquest canvi tecnològic exponencial. Perquè el risc d'automatització de l'ocupació és de 39% a la nostra regió, segons una nova mètrica presentada en Algoritmolandia. És una dada que ens convida a afrontar els reptes amb un criteri humanista.
Gairebé tres quarts de l'impacte de l'automatització en l'ocupació es produiran dins del mateix lloc de treball, reduint el temps dedicat a tasques repetitives per donar-li més espai a la interacció social i la creativitat. Els nous treballadors digitals necessitaran reentrenarse, absorbir nous coneixements durant les seves carreres i atendre la creixent importància de les habilitats toves com la capacitat per resoldre conflictes o per treballar en equip.
Una IA per al benestar pot ser inclusiva socialment, tenir un impacte granular en la vida dels ciutadans en millorar l'accés i la qualitat dels serveis de salut, educació i seguretat. No és ciència ficció. Ja està passant en països que utilitzen IA amb 96% de precisió en el diagnòstic de malalties a partir de reconeixement d'imatges, en cirurgia robòtica, en educació personalitzada, en una justícia més eficient, amb capacitat de resoldre expedients en només 20 segons. Poden sorgir així millors governs, estats 4.0 que operin com xarxes neuronals, mesurant l'impacte de les seves polítiques de manera més precisa i construint major transparència i una millor distribució dels dividends digitals.
En aquesta tasca, no han de descuidar els riscos ètics, que ja van ser advertits per més de 12.000 científics i experts mundials en cinc manifestos que criden l'atenció sobre els perills (privacitat, seguretat nacional, manipulació) i sentin les bases perquè la IA no accentuï les desigualtats. Es tracta que els algoritmes puguin resultar escrutables en les seves maneres de construcció, i no constituir-se en críptiques caixes negres que reprodueixen prejudicis.
De la mà d'aliances publicoprivades, de la comunitat científica i de la societat civil, Amèrica Llatina necessita incorporar-se a la conversa sobre la governança global de la IA. Necessita un horitzó estratègic. El desafiament és possible, és clar, a partir d'un humanisme tecnològic que posi a les persones com a nucli dels esforços. Algoritmolandia requereix construir no només capacitats de predicció, sinó de previsibilitat: crear un contracte social digital per a la inclusió. Perquè una integració intel·ligent és molt més que una simple combinació d'algoritmes.
La meua série Favorita
Els Simpson (en anglès, The Simpsons) és una sèrie de televisió d'animació creada per Matt Groening. Inicialment produïda als Estats Units d'Amèrica per Fox Broadcasting Company, en format de comèdia, s'ha emès en diversos països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca que narra la vida i el dia a dia d'una família de classe mitjana d'aquest país (els membres són Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield
Els Simpson es van idear en 15 minuts en la recepció d'una oficina. Matt Groening era el dibuixant de la tira còmica Life in Hell, que va cridar l'atenció al productor James L. Brooks, que volia afegir una secció animada per al programa "The Tracey Ullman Show", de la FOX. Groening va acabar de concebre els Simpson mentre s'esperava per presentar les seves idees al productor. Després d'aparèixer com a curts en el programa de Tracey Ulman, Els Simpson es van independitzar i va començar a presentar-se com una sèrie animada de mitja hora de duració que es transmetia en horari estel·lar en comptes dels cap de setmana.
Ambientat en la ciutat de Springfield, (Estats Units) i amb una tonalitat altament satírica de moltes facetes de l'estereotip d'estil de vida dels Estats Units (incloent-hi cervesa, menjar ràpid, televisió, i religió organitzada). Els Simpson han estat, des d'aleshores, un èxit massiu, han tingut un enorme seguiment popular, i crítiques del llavors president dels Estats Units, George H. Bush. Els crítics també van mostrar interès per l'aparició en el programa de celebritats i una gran quantitat de sàtires a pel·lícules clàssiques i contemporànies, com també subtils bromes visuals mostrant una gran estima per la sofisticació de l'audiència. A més, la sèrie compta amb episodis especials com per exemple els «Especial de Halloween», «Viatges pel món» (Brasil, Japó, Austràlia, Anglaterra, Àfrica, etc.) «Episodis Nadalencs» i altres més. Recentment, la sèrie va arribar al capítol 300 amb més de 15 anys en antena i es preveu que la sèrie no finalitzarà durant molt de temps, ja que han arribat al capítol 400 i van per la temporada 22, on hi ha un capítol anomenat "Elementary School Musical" -on agafen personatges de la sèrie americana Glee. Amb aquesta sèrie es va fer evident l'avantatge d'emprar l'animació per a una sitcom, per la quantitat ingent d'escenaris i secundaris que una sèrie amb personatges reals no es podria permetre.
Família Simpson
Homer: El pare, amb problemes d'alcohol i poca intel·ligència, però sempre que la seva família o algú proper té problemes (excepte Patty i Selma, les seves cunyades), intenta ajudar-los com pot.
Edat: 36 anys -tot i que varia al llarg de la sèrie entre els 36 i els 39.
Pes: Uns 120 quilos.
Cabells: Dos cabells a dalt i un més en forma de "M" d'un costat a l'altre.
Professió: Inspector de seguretat a la central nuclear.
Menjar preferit: Els dònuts, les costelles de porc, la xocolata les patates fregides i les hamburgueses.
Beguda preferida: La cervesa Duff.
Passatemps: Asseure's al sofà, jugar a les bitlles i anar a la Taverna de Moe.
Frases: D'oh!; Utx! (Ouch); Mmm... xocolata...; Mmm... costella...; Mosquis...;
Marge: La mare de la família, i dona d'en Homer.
Edat: 34 anys -no definit-.
Nom de soltera: Marjorie Bouvier.
Cabells: Blaus, amb un gran volum i tenyits.
Professió: Mestressa de casa.
Altres ocupacions: Professora substituta, profesora i cambrera.
Personalitat: Pacient i equilibrada.
Pecats: Sortir amb un jugador de bitlles.
Frases: Mmggh!; Hoooomeeer!
Bart: El fill gran de Homer i Marge, al qual se li pot dir "problemàtic", distingit per la seva deliberada actitud de crear embolics.
Edat: 10 anys.
Professió: Estudiant i vàndal.
Personalitat: Entremaliat i incorregible.
Passatemps: Explicar acudits, fer bretolades i mirar la sèrie "Rasca i Pica".
Ídol: El Pallasso Krusty.
Enemic: Seymour Skinner (director de l'escola) i l'Actor Secundari Bob.
Entremaliadures: Va posar una bomba al lavabo i va fer volar Agnes Skinner (mare del director de l'escola). Va fotografiar Homer pet amb una ballarina...
Frases: Moola!; Multiplicat per zero!; Jo no he estat!
Lisa: La primera filla de la parella Simpson i la més intel·ligent de la família. Vegetariana, budista i ajuda en Bart quan té problemes.
Edat: 8 anys
Professió: Estudiant i saxofonista.
Personalitat: És la típica nena perfecta, estudiosa, intel·ligent i educada.
Passatemps: Tocar el saxòfon, veure la sèrie "Rasca i Pica" i estudiar sense parar.
Ídol: El músic Murphy "Encias Sangrantes"
Menjar preferit: Verdura.
Li encanten: Els ponis.
Frases: no en té.
Maggie: La segona filla. Encara no sap parlar i sempre està amb sa mare.
Edat: 1 any
Personalitat: Encara no sap parlar i no pot caminar sense caure.
Passatemps: Succionar el xumet i mirar amb la seva germana la sèrie "Rasca i Pica".
Enemic: Gerald, el nadó d'una sola cella.
Proeses: Va salvar Bart i Lisa de les urpes d'una terrible mainadera.
Entremaliadures: Disparar el Sr. Burns, beure del plat del gos i matar el gat.
La seva primera paraula: Papa (no escoltada) i Dha paraula en "Ogdenvilliense" de "Ogdenville".
Altres membres de la família
Abraham Simpson, el pare de Homer, que va ser a la Segona Guerra Mundial i que sempre esdevé una nosa per la seva família. Viu a la Residència Castell del Jubilat de Springfield.
Mona Simpson, la mare de Homer que ha escapat de la llei per les seves idees de "Hippie" per la culpa d'un partit de futbol americà on un home portava unes "patilles" molt llargues, va destrossar la fàbrica de bacteris del Senyor Burns, en sortir tothom va trepitjar el Senyor Burns menys ella, i per això la persegueix la policia. En un capítol crida Homer a través del diari
Herbert Powell ("Herb"), germanastre de Homer, fill d'Abraham Simpson i "un carnaval agitat", que abans de conèixer-lo tenia una gran empresa de cotxes, però després de demanar-li ajuda a Homer va perdre tot el que tenia. Després torna a ser ric, fabricant un traductor de nadons i no ha tornat a sortir encara.
Clancy Bouvier, el pare de Marge. Treballava d'hostessa d'avions.
Jacqueline Bouvier (Els Simpson) Jacqueline Bouvier, la mare de Marge.
Patty Bouvier i Selma Bouvier, són dues bessones germanes de Marge. Dues fadrines, fumadores i malhumorades. El seu pitjor malson és el seu cunyat Homer, que l'odien.
Gladys Bouvier, tieta de Marge. No apareix fins a la seva mort.
Alguns personatges secundaris
Edna Krabappel, professora de Bart. És fumadora, amarga i amb enormes ànsies de viure una relació sentimental.
Ned Flanders, veí de la família Simpson. És conservador, vidu i molt religiós. Els seus passatemps són llegir la Bíblia i anar a l'església.
Apu Nahasapeemapetilon. El seu cognom és Nahasepeemapetilon, i és un immigrant de l'Índia. És un addicte al treball, passa 23 hores del dia en el seu negoci. Els seus passatemps són treballar i posar preus desorbitats.
Barney Gumble, amic de Homer. És un bufat que sempre es recupera però torna a emborratxar-se, encara que als nous capítols renuncia a l'alcohol pel cafè. La seva professió és ser un client permanent a la taverna de Moe. Viu en un pis sempre brut, desordenat; va estar a punt d'entrar a Harvard, però per culpa d'en Homer no va poder entrar-hi
Milhouse és el millor amic de Bart. És fàcilment subornable. La seva primera adquisició va ser l'ànima de Bart per 5 dòlars. Esta enamorat de la Lisa.
Seymour Skinner és el director de l'escola. És ordenat i elegant. Viu amb la seva mare. Va estar a l'exèrcit dels Estats Units. El seu autèntic nom era el d'Armin Tanzaniam, però suplanta la identitat del sergent Seymour Skinner quan, en una batalla a la guerra del Vietnam, el donen per mort.
Nelson Muntz és un dels disbauxats de l'escola on en Bart i la Lisa Simpson estudien. Té el pare desaparegut.
Jimbo Jones, un altre disbauxat de l'escola de Springfield.
Moe Szyslak, el propietari d'El Bar de Moe, el qual Homer Simpson freqüenta habitualment. És un pal parlat i treu l'escopeta amb facilitat.
Clancy Wiggum, és el cap dels polícies a la ciutat, maldestre i gàndul. Té un fill anomenat Ralph.
Carl Carlson, és el supervisor de Homer a la central, i un dels seus millors amics des que eren petits.
Lenny Leonard, company de Homer a la central nuclear, molt amic del Carl.
Springfield és la ciutat fictícia on resideix la família Simpson i la gran majoria de personatges. No es coneixen coordenades geogràfiques o localitzacions concretes que permetin conèixer en quin estat dels Estats Units es troba. Tot i això, els afeccionats a la sèrie han intentat identificar la localització de la ciutat segons el paisatge, veïnat, marques geogràfiques i altres pistes. La sèrie, en resposta a això, és intencionadament evasiva a facilitar la localització. El nom «Springfield», a més, és tan comú com a nom de ciutats als Estats Units que se'n troben a la meitat d'estats. A la geografia de Springfield i voltants hi ha costes, deserts, zones agrícoles extenses, altes muntanyes i qualsevol element necessari per al desenvolupament dels episodis. De qualsevol forma, Groening ha dit que Springfield s'assembla molt a Portland (Oregon) la ciutat on va créixer.
La família Simpson viu al número 742 d'Evergreen Terrace, en honor al carrer on vivia Matt Groening quan era un nen. Apareixen altres nombres alternatius de la casa Simpson en diferents episodis, alguns d'aquests són: 59 (Mr. Lisa Goes to Washington), 94 (Blood Feud i Bart the Lover), 723 (Homer the Vigilante), 743 (Beyond Blunderdome) i 1094 (New Kid on the Block), a més de Spalding Way 430 (Kamp Krusty). El fet s'usa repetidament per evitar ubicar específicament Springfield en un mapa dels Estats Units. S'ha suggerit que la direcció usada a Kamp Krusty fa referència a l'actor i comediant Spalding Gray.
Century Fox, Gracie Films i Film Roman van produir un llargmetratge d'animació sobre Els Simpson que es va estrenar el 27 de juliol de 2007. La pel·lícula va ser dirigida per David Silverman i escrita per un equip de guionistes dels Simpson compost per Matt Groening, James L. Brooks, Al Jean, George Meyer, Mike Reiss, John Swartzwelder, Jon Vitti, David Mirkin, Mike Scully, Matt Selman, i Ian Maxtone-Graham. Es va produir amb la sèrie encara en emissió, tot i que l'equip havia declarat prèviament que només farien una pel·lícula quan la sèrie hagués finalitzat. El primer intent de portar els Simpson a la pantalla gran va ser amb la trama de l'episodi Kamp Krusty, però els guionistes van trobar problemes en tractar d'allargar la història per convertir-la en el guió d'un llargmetratge: una de les principals dificultats va ser no trobar una història capaç de mantenir l'interès durant el temps que dura una pel·lícula.Després de guanyar un concurs de Fox i de USA Today, la ciutat de Springfield, a Vermont, va ser la triada per l'estrena mundial de la pel·lícula. Els Simpson: La pel·lícula va arribar al més alt de la taquilla als Estats Units amb un total de 74 milions de dòlars en la seva primera setmana, aconseguint, a més, la recaptació més gran en l'estrena d'una pel·lícula basada en una sèrie de televisió, per davant de Missió: Impossible II. El 17 de desembre de 2007 la pel·lícula havia recaptat a tot el món més de 525.495.894 dòlars.
Els Simpson es van idear en 15 minuts en la recepció d'una oficina. Matt Groening era el dibuixant de la tira còmica Life in Hell, que va cridar l'atenció al productor James L. Brooks, que volia afegir una secció animada per al programa "The Tracey Ullman Show", de la FOX. Groening va acabar de concebre els Simpson mentre s'esperava per presentar les seves idees al productor. Després d'aparèixer com a curts en el programa de Tracey Ulman, Els Simpson es van independitzar i va començar a presentar-se com una sèrie animada de mitja hora de duració que es transmetia en horari estel·lar en comptes dels cap de setmana.
Ambientat en la ciutat de Springfield, (Estats Units) i amb una tonalitat altament satírica de moltes facetes de l'estereotip d'estil de vida dels Estats Units (incloent-hi cervesa, menjar ràpid, televisió, i religió organitzada). Els Simpson han estat, des d'aleshores, un èxit massiu, han tingut un enorme seguiment popular, i crítiques del llavors president dels Estats Units, George H. Bush. Els crítics també van mostrar interès per l'aparició en el programa de celebritats i una gran quantitat de sàtires a pel·lícules clàssiques i contemporànies, com també subtils bromes visuals mostrant una gran estima per la sofisticació de l'audiència. A més, la sèrie compta amb episodis especials com per exemple els «Especial de Halloween», «Viatges pel món» (Brasil, Japó, Austràlia, Anglaterra, Àfrica, etc.) «Episodis Nadalencs» i altres més. Recentment, la sèrie va arribar al capítol 300 amb més de 15 anys en antena i es preveu que la sèrie no finalitzarà durant molt de temps, ja que han arribat al capítol 400 i van per la temporada 22, on hi ha un capítol anomenat "Elementary School Musical" -on agafen personatges de la sèrie americana Glee. Amb aquesta sèrie es va fer evident l'avantatge d'emprar l'animació per a una sitcom, per la quantitat ingent d'escenaris i secundaris que una sèrie amb personatges reals no es podria permetre.
Família Simpson
Homer: El pare, amb problemes d'alcohol i poca intel·ligència, però sempre que la seva família o algú proper té problemes (excepte Patty i Selma, les seves cunyades), intenta ajudar-los com pot.
Edat: 36 anys -tot i que varia al llarg de la sèrie entre els 36 i els 39.
Pes: Uns 120 quilos.
Cabells: Dos cabells a dalt i un més en forma de "M" d'un costat a l'altre.
Professió: Inspector de seguretat a la central nuclear.
Menjar preferit: Els dònuts, les costelles de porc, la xocolata les patates fregides i les hamburgueses.
Beguda preferida: La cervesa Duff.
Passatemps: Asseure's al sofà, jugar a les bitlles i anar a la Taverna de Moe.
Frases: D'oh!; Utx! (Ouch); Mmm... xocolata...; Mmm... costella...; Mosquis...;
Marge: La mare de la família, i dona d'en Homer.
Edat: 34 anys -no definit-.
Nom de soltera: Marjorie Bouvier.
Cabells: Blaus, amb un gran volum i tenyits.
Professió: Mestressa de casa.
Altres ocupacions: Professora substituta, profesora i cambrera.
Personalitat: Pacient i equilibrada.
Pecats: Sortir amb un jugador de bitlles.
Frases: Mmggh!; Hoooomeeer!
Bart: El fill gran de Homer i Marge, al qual se li pot dir "problemàtic", distingit per la seva deliberada actitud de crear embolics.
Edat: 10 anys.
Professió: Estudiant i vàndal.
Personalitat: Entremaliat i incorregible.
Passatemps: Explicar acudits, fer bretolades i mirar la sèrie "Rasca i Pica".
Ídol: El Pallasso Krusty.
Enemic: Seymour Skinner (director de l'escola) i l'Actor Secundari Bob.
Entremaliadures: Va posar una bomba al lavabo i va fer volar Agnes Skinner (mare del director de l'escola). Va fotografiar Homer pet amb una ballarina...
Frases: Moola!; Multiplicat per zero!; Jo no he estat!
Lisa: La primera filla de la parella Simpson i la més intel·ligent de la família. Vegetariana, budista i ajuda en Bart quan té problemes.
Edat: 8 anys
Professió: Estudiant i saxofonista.
Personalitat: És la típica nena perfecta, estudiosa, intel·ligent i educada.
Passatemps: Tocar el saxòfon, veure la sèrie "Rasca i Pica" i estudiar sense parar.
Ídol: El músic Murphy "Encias Sangrantes"
Menjar preferit: Verdura.
Li encanten: Els ponis.
Frases: no en té.
Maggie: La segona filla. Encara no sap parlar i sempre està amb sa mare.
Edat: 1 any
Personalitat: Encara no sap parlar i no pot caminar sense caure.
Passatemps: Succionar el xumet i mirar amb la seva germana la sèrie "Rasca i Pica".
Enemic: Gerald, el nadó d'una sola cella.
Proeses: Va salvar Bart i Lisa de les urpes d'una terrible mainadera.
Entremaliadures: Disparar el Sr. Burns, beure del plat del gos i matar el gat.
La seva primera paraula: Papa (no escoltada) i Dha paraula en "Ogdenvilliense" de "Ogdenville".
Altres membres de la família
Abraham Simpson, el pare de Homer, que va ser a la Segona Guerra Mundial i que sempre esdevé una nosa per la seva família. Viu a la Residència Castell del Jubilat de Springfield.
Mona Simpson, la mare de Homer que ha escapat de la llei per les seves idees de "Hippie" per la culpa d'un partit de futbol americà on un home portava unes "patilles" molt llargues, va destrossar la fàbrica de bacteris del Senyor Burns, en sortir tothom va trepitjar el Senyor Burns menys ella, i per això la persegueix la policia. En un capítol crida Homer a través del diari
Herbert Powell ("Herb"), germanastre de Homer, fill d'Abraham Simpson i "un carnaval agitat", que abans de conèixer-lo tenia una gran empresa de cotxes, però després de demanar-li ajuda a Homer va perdre tot el que tenia. Després torna a ser ric, fabricant un traductor de nadons i no ha tornat a sortir encara.
Clancy Bouvier, el pare de Marge. Treballava d'hostessa d'avions.
Jacqueline Bouvier (Els Simpson) Jacqueline Bouvier, la mare de Marge.
Patty Bouvier i Selma Bouvier, són dues bessones germanes de Marge. Dues fadrines, fumadores i malhumorades. El seu pitjor malson és el seu cunyat Homer, que l'odien.
Gladys Bouvier, tieta de Marge. No apareix fins a la seva mort.
Alguns personatges secundaris
Edna Krabappel, professora de Bart. És fumadora, amarga i amb enormes ànsies de viure una relació sentimental.
Ned Flanders, veí de la família Simpson. És conservador, vidu i molt religiós. Els seus passatemps són llegir la Bíblia i anar a l'església.
Apu Nahasapeemapetilon. El seu cognom és Nahasepeemapetilon, i és un immigrant de l'Índia. És un addicte al treball, passa 23 hores del dia en el seu negoci. Els seus passatemps són treballar i posar preus desorbitats.
Barney Gumble, amic de Homer. És un bufat que sempre es recupera però torna a emborratxar-se, encara que als nous capítols renuncia a l'alcohol pel cafè. La seva professió és ser un client permanent a la taverna de Moe. Viu en un pis sempre brut, desordenat; va estar a punt d'entrar a Harvard, però per culpa d'en Homer no va poder entrar-hi
Milhouse és el millor amic de Bart. És fàcilment subornable. La seva primera adquisició va ser l'ànima de Bart per 5 dòlars. Esta enamorat de la Lisa.
Seymour Skinner és el director de l'escola. És ordenat i elegant. Viu amb la seva mare. Va estar a l'exèrcit dels Estats Units. El seu autèntic nom era el d'Armin Tanzaniam, però suplanta la identitat del sergent Seymour Skinner quan, en una batalla a la guerra del Vietnam, el donen per mort.
Nelson Muntz és un dels disbauxats de l'escola on en Bart i la Lisa Simpson estudien. Té el pare desaparegut.
Jimbo Jones, un altre disbauxat de l'escola de Springfield.
Moe Szyslak, el propietari d'El Bar de Moe, el qual Homer Simpson freqüenta habitualment. És un pal parlat i treu l'escopeta amb facilitat.
Clancy Wiggum, és el cap dels polícies a la ciutat, maldestre i gàndul. Té un fill anomenat Ralph.
Carl Carlson, és el supervisor de Homer a la central, i un dels seus millors amics des que eren petits.
Lenny Leonard, company de Homer a la central nuclear, molt amic del Carl.
Springfield és la ciutat fictícia on resideix la família Simpson i la gran majoria de personatges. No es coneixen coordenades geogràfiques o localitzacions concretes que permetin conèixer en quin estat dels Estats Units es troba. Tot i això, els afeccionats a la sèrie han intentat identificar la localització de la ciutat segons el paisatge, veïnat, marques geogràfiques i altres pistes. La sèrie, en resposta a això, és intencionadament evasiva a facilitar la localització. El nom «Springfield», a més, és tan comú com a nom de ciutats als Estats Units que se'n troben a la meitat d'estats. A la geografia de Springfield i voltants hi ha costes, deserts, zones agrícoles extenses, altes muntanyes i qualsevol element necessari per al desenvolupament dels episodis. De qualsevol forma, Groening ha dit que Springfield s'assembla molt a Portland (Oregon) la ciutat on va créixer.
La família Simpson viu al número 742 d'Evergreen Terrace, en honor al carrer on vivia Matt Groening quan era un nen. Apareixen altres nombres alternatius de la casa Simpson en diferents episodis, alguns d'aquests són: 59 (Mr. Lisa Goes to Washington), 94 (Blood Feud i Bart the Lover), 723 (Homer the Vigilante), 743 (Beyond Blunderdome) i 1094 (New Kid on the Block), a més de Spalding Way 430 (Kamp Krusty). El fet s'usa repetidament per evitar ubicar específicament Springfield en un mapa dels Estats Units. S'ha suggerit que la direcció usada a Kamp Krusty fa referència a l'actor i comediant Spalding Gray.
Century Fox, Gracie Films i Film Roman van produir un llargmetratge d'animació sobre Els Simpson que es va estrenar el 27 de juliol de 2007. La pel·lícula va ser dirigida per David Silverman i escrita per un equip de guionistes dels Simpson compost per Matt Groening, James L. Brooks, Al Jean, George Meyer, Mike Reiss, John Swartzwelder, Jon Vitti, David Mirkin, Mike Scully, Matt Selman, i Ian Maxtone-Graham. Es va produir amb la sèrie encara en emissió, tot i que l'equip havia declarat prèviament que només farien una pel·lícula quan la sèrie hagués finalitzat. El primer intent de portar els Simpson a la pantalla gran va ser amb la trama de l'episodi Kamp Krusty, però els guionistes van trobar problemes en tractar d'allargar la història per convertir-la en el guió d'un llargmetratge: una de les principals dificultats va ser no trobar una història capaç de mantenir l'interès durant el temps que dura una pel·lícula.Després de guanyar un concurs de Fox i de USA Today, la ciutat de Springfield, a Vermont, va ser la triada per l'estrena mundial de la pel·lícula. Els Simpson: La pel·lícula va arribar al més alt de la taquilla als Estats Units amb un total de 74 milions de dòlars en la seva primera setmana, aconseguint, a més, la recaptació més gran en l'estrena d'una pel·lícula basada en una sèrie de televisió, per davant de Missió: Impossible II. El 17 de desembre de 2007 la pel·lícula havia recaptat a tot el món més de 525.495.894 dòlars.
martes, 25 de septiembre de 2018
Persones importants a la informática 2
Steven Paul Jobs va ser un empresari i magnat dels negocis del sector informàtic estatunidenc, cofundador i president executiu d'Apple.
Va fundar Apple el 1976 juntament amb Steve Wozniak, en fabricar plegats el primitiu però trenca-motlles Apple I al garatge de casa seva. Molt ràpidament i afavorit per l'èxit del seu Apple II, Jobs va obtenir una gran rellevància pública, i fou portada de Time Magazine el 1981. A principis de 1984 la seva companyia llançava el Macintosh 128K, que va ser el primer ordinador personal que es va comercialitzar amb èxit, i que usava una interfície gràfica d'usuari (GUI) i un ratolí en comptes de la línia d'ordres. Arran de dissensions amb la cúpula directiva de l'empresa que ell mateix havia fundat, Jobs va ser acomiadat d'Apple Computer el 1985. Amb tot tornà el 1997 a la companyia, on va ocupar el càrrec de director executiu fins al 24 d'agost de 2011.
Steve Jobs va néixer a San Francisco (Califòrnia) l'any 1955, fruit de la relació entre Joanne Carole Schieble i Abdulfattah Jandali (d'origen sirià), dos joves estudiants universitaris que el lliuraren en adopció a una parella de classe mitjana, Paul i Clara Jobs (Hagopian) d'origen armeni. Els seus pares biològics es van casar després i tingueren una altra filla, la novel·lista Mona Simpson, a qui Steve no va arribar a conèixer fins a l'edat adulta.
Ja a l'institut assistia a xerrades de Hewlett-Packard . En una ocasió, Steve va preguntar a l'aleshores president de la companyia, William Hewlett, sobre algunes parts que necessitava per completar un projecte de classe. William va quedar tan impressionat que els hi va proporcionar i alhora oferí a Jobs l'oportunitat de realitzar pràctiques d'estiu a la seva companyia, i contractar-lo posteriorment com a treballador estiuenc. En aquest període va coincidir amb Steve Wozniak a qui va conèixer per un amic mutu, Bill Fernandez.
Després de la creació del primer ordinador personal, batejat com a Apple I, Jobs es va dedicar a la seva promoció entre altres afeccionats a la informàtica, botigues i fires d'electrònica digital i n'arriba a vendre unes 200 unitats. A partir de llavors el creixement d'Apple va ser espectacular. En 10 anys Apple va esdevenir una empresa amb 4.000 empleats i Jobs, amb 27 anys, era el milionari més jove de l'any 1982.
La tornada de Steve Jobs a l'empresa Apple es va produir quan l'empresa es trobava en franc declivi. Jobs estava decidit a recuperar el control i ben aviat es va guanyar la confiança de la direcció de la companyia en detriment del llavors director executiu, Gil Amelio. Va aconseguir que el nomenessin director interí el 16 de setembre de 1997.Steve Jobs va morir de càncer el 5 d'octubre de 2011 als 56 anys. La notícia va ser publicada i confirmada en el lloc web oficial d'Apple i va desencadenar un reconeixement unànime de la indústria, des de competidors com Bill Gates («el món rarament veu algú que ha tingut el profund impacte que Steve ha causat, els efectes d'això seran percebets per moltes generacions en el futur») i la firma Samsung, fins a importants empresaris de Silicon Valley com Mark Zuckerberg, que el van qualificar de «mentor i amic»
Persones importants a la informàtica
martes, 18 de septiembre de 2018
Hardware: Els Ports
El hardware es refereix a les parts físiques
tangibles d'un sistema informàtic; seus components elèctrics,
electrònics, electromecànics i mecànics
Els ports del ordinador
Un port és una forma genèrica de denominar a una interfície per la qual diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta pot ser física o a escala d'un programari.
Hi han una inmensa varietat de ports al ordinador, pero es destaquen uns quants:
Video sobre els ports
Els ports del ordinador
Un port és una forma genèrica de denominar a una interfície per la qual diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta pot ser física o a escala d'un programari.
Hi han una inmensa varietat de ports al ordinador, pero es destaquen uns quants:
Port de xarxa
Un port de xarxa és una interfície utilitzada per comunicar-se amb un programa a través d'una xarxa. Els ports de xarxa acostumen a estar numerats i una certa implementació de protocol de transmissió de xarxa ( assigna algun d'aquests números de port a la informació que envia; la implementació del protocol en el destí farà servir aquest número per decidir a quin programa entregar les dades rebudes.Port USB
Un port USB permet connectar fins a 127 dispositius, i ja és un estàndard en els ordinadors de última generació, que inclouen com a mínim 4 ports USB 3.0 (no té gaires disposituis compatibles encara), en els més moderns, USB 2.0 (és el més extes i en el que hi ha més dispositius compatibles), i algún USB 1.1 en els més antics. Aquest port és completament Plug & Play, és a dir, només connectant el dispositiu (amb l'ordinador encès), el dispositiu és reconegut, i instal·lat, de manera immediata. Només és necessari que el SO(Sistema Operatiu) tingui inclòs el driver corresponent. Presenta una alta velocitat de transferència amb comparació als altres tipus de ports.Video sobre els ports
jueves, 13 de septiembre de 2018
Presentació del blog
Hola! Soc Marc Sansalvador i soc de Cocentaina (Alacant, España), tinc 14 anys i aquest es el meu nou blog. En aquest blog vaig a tractar sobre temes de actualitat relacionats amb les notícies de cada dia. Aniré pujant entre 1 a 3 entrades per dia, alguns dies encara més. espere que vos agrade i que disfruteu amb el contingut que puge. Gràcies!!
Institut Ies Pare Arques
Suscribirse a:
Entradas (Atom)